Morir un dia sense quioscos


gmarquez

Un dels millors periodistes del segle XX, Gabriel García Márquez, va morir un dels tres dies a l’any que els quioscos són tancats. Divendres Sant, Nadal i Cap d’Any eren, fins fa poc, tres dies sense diaris. Fins i tot, tres dies sense notícies. Ara, només són tres dies sense quioscos. Els diaris perviuen en l’entorn digital. Possiblement aquesta és la última lliçó que podem aprendre de Gabo, al que tots anomenen d’aquesta manera col·loquial simplement perquè volen fer veure que en són propers encara que la seva feina estigui a anys llum de la seva.

García Márquez va deixar publicats dos textos canònics del periodisme: Relato de un náufrago i Noticia de un secuestro. Allà hi és tot: el domini de la llengua, la profunditat de la mirada, l’honestedat en la interpretació i, sobretot, el respecte pel lector. Excel·lir en aquests aspectes és garantia de bon periodisme, del que ja en el segle XX era capaç de sobreviure la contingència de la immediatesa per esdevenir història i, per tant, literatura. És d’imaginar que també sobreviurà la pressa de les tauletes. De tot plegat va reflexionar Gabo en un text imprescindible que segueix sent tant vàlid com els seus reportatges: El millor ofici del món, va deixar dit. Gràcies a gent con ell.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 25 other followers