christiansborg_copenhague-crucero-balticoDinamarca acaba de tomar una de las decisiones más disruptivas de los últimos tiempos en el ámbito de la política: nombrará embajadores digitales ante las principales empresas tecnológicas de Silicon Valley: Apple, Google y Fabebook para empezar. Lo mejor es la argumentación esgrimida por el ministro de Asuntos Exteriores, Anders Samuelsen, que ha justificado esta creativa decisión en base  a tres elementos: “toman decisiones que afectan a los daneses”, “constituyen un nuevo tipo de naciones” y su volumen económico las situaría muy cerca de entrar en el G-20 según un reciente estudio publicado por el Financial Times.

Nadie le puede negar al ministro que su decisión es mucho más realista de las que toman la mayoría de empresas cuando se enfrentan a la discrupción digital. Hasta el momento, la mayoría de Estados -incluido el gobierno de Donald Trump y la Unión Europea- han pretendido que estas grandes empresas tecnológicas -cuyo volumen económico supera al de muchos Estados y cuyo nivel de confianza entre los usuarios es muy superior al de las instituciones políticas- se adapten a la legislación pensada para las actividades analógicas. Es innegable que una parte de su competitividad se basa en el estraperlo legal en el que actúan. Viven en un territorio -el digital- que queda fuera del alcance de los Estados territorializados. Son, en realidad, apátridas que actúan en alta mar, en aguas extraterritoriales más que internacionales. Pero llegados al momento actual no queda otra que reconocer esta realidad y ponerse a defender los intereses de los ciudadanos allí donde pueden ser vulnerados. Es lo que ha hecho Dinamarca, dejar ek lloriqueo y buscar una solución diplomática, lejos de las guerras que plantean algunos parlamentos y que tienen perdidas de entrada.

Las lecciones para quienes afrontan cualquier proceso de trasnformación digital son claras; reconocer la realidad del reparto de poder en el territorio digital; buscar en la propia identidad las respuestas adecuadas; transformar todo lo que sea útil pero no esencial y reorganizar sin más cortapisas que la propia supervivencia. El exembajador británico Tom Fletcher lo resume a la perfección el último número de Vanguardia Dossier: “la historia de la democracia sugiere que los diplomáticos han sido siempre más eficaces cuando han comprendido, canalizado y representado el poder real”.

VERSIÓ EN CATALÂ

Dinamarca acaba de prendre una de les decisions més disruptives dels últims temps en l’àmbit de la política: nomenarà ambaixadors digitals davant les principals empreses tecnològiques de Silicon Valley: Apple, Google i Fabebook per començar. El millor és l’argumentació esgrimida pel ministre d’Afers Estrangers, Anders Samuelsen, que ha justificat aquesta creativa decisió en base a tres elements: “prenen decisions que afecten els danesos”, “constitueixen un nou tipus de nacions” i el seu volum econòmic les situaria a punt d’entrar al G-20 segons un recent estudi publicat pel Financial Times.

Ningú li pot negar al ministre que la seva decisió és molt més realista de les que prenen la majoria d’empreses quan s’enfronten a la discrupción digital. Fins al moment, la majoria d’Estats -inclòs el govern de Donald Trump i la Unió Europea- han pretès que aquestes grans empreses tecnològiques -el volum econòmic de les quals supera al de molts Estats i el nivell de confiança entre els usuaris és molt superior al de les institucions polítiques- s’adaptin a la legislació pensada per a les activitats analògiques. És innegable que una part de la seva competivitat es basa en l’estraperlo legal en què actuen. Viuen en un territori -el digital- que queda fora de l’abast dels Estats territorialitzats. Són, en realitat, apàtrides que actuen a alta mar, en aigües extraterritorials més que internacionals. Però arribats al moment actual no queda una altra que reconèixer aquesta realitat i posar-se a defensar els interessos dels ciutadans allà on poden ser vulnerats. És el que ha fet Dinamarca, deixar de ploriquejar i buscar una solució diplomàtica, lluny de les guerres que plantegen alguns parlaments i que tenen perdudes d’entrada.

Les lliçons per als que afronten qualsevol procés de transformació digital són clares; reconèixer la realitat del repartiment de poder al territori digital; cercar en la pròpia identitat les respostes adequades; transformar tot el que sigui útil però no essencial i reorganitzar sense més traves que la pròpia supervivència. L’exambaixador britànic Tom Fletcher ho resumeix a la perfecció en el darrer número de Vanguardia Dossier: “la història de la democràcia suggereix que els diplomàtics han estat sempre més eficaços quan han comprès, canalitzat i representat el poder real”.

Anuncios