mobile-world-congress-mwc-preview

Barcelona acoge hasta el jueves 2 de marzo el Mobile World Congress, un evento que inicialmente giraba entorno a la telefonía móvil pero que con el tiempo se ha convertido en la gran feria del mundo digital. Los dispositivos móviles han sido, sin duda, el elemento más disruptivo de la transformación digital. Es curioso que en el manifiesto fundacional de Nicholas Negroponte en 1995 no aparezca ni una línea dedicada a los teléfonos móviles. La revolución digital se asoció en un primer momento a la fibra óptica y la dislocación de la circulación de la información se situaba en el comedor de casa o en el despacho de la oficina. Pero no ha sido así. Los smartphones y las APPS han sido finalmente el elemento disruptivo que ha llevado la revolución digital, de momento, al bolsillo de los usuarios aunque estos días en Barcelona se verán numerosas novedades en el terreno de los wearables, es decir, de las extensiones conectadas del cuerpo de los usuarios.

Para el consumo de noticias, el móvil ha sido también un elemento nuclear de la disrupción. Todos los datos de comportamiento de los usuarios indican que las noticias se consumen en el móvil conectado a las redes sociales y cada día más en formato audiovisual. Esta realidad del consumo choca de frente con algunos elementos nucleares de la manera de producir noticias por parte de los periodistas y de las empresas informativas. Los últimos vestigios de la mentalidad print desaparecen del todo cuando una organización periodística decide ser mobile first. Y lo cierto es que aún no han aparecido productos informativos nativos del móvil.

En el escenario móvil, las noticias cuentan más que los medios que las publican y los periodistas que las elaboran. Porque las noticias llegan al consumidor sin el packaging de las marcas periodísticas. Y sin la jerarquía de las portadas periodísticas, tampoco las de la web. De manera que el producto se la juega sin pasar por unos circuitos de comercialización y de valor añadido que ya estaban moribundos en el formato web. El mobile first obliga a las organizaciones periodísticas a concentrase de nuevo estrictamente en la generación de noticias suficientemente atractivas para colocarse en la pantalla del móvil del usuario cuando éste las busca.

En este contexto, el consumo móvil de noticias sigue un circuito inédito hasta el momento y la batalla se libra en la atención del usuario permanentemente conectado a la pantalla. Y aquí es donde vivimos estos meses el estallido de las alertas como foco de tracción de la audiencia, el intento de garantizarse esa atención a través de las suscripciones en las APPS y la necesidad de personalizar la oferta a los usuarios en base a la geolocalización o a los algoritmos de las redes sociales.

En resumen, el periodismo o será móvil o no será.

VERSIÖ EN CATALÀ

Barcelona acull fins dijous 2 de març el Mobile World Congress, un esdeveniment que inicialment girava entorn a la telefonia mòbil però que amb el temps s’ha convertit en la gran fira del món digital. Els dispositius mòbils han estat, sens dubte, l’element més disruptiu de la transformació digital. És curiós que en el manifest fundacional de Nicholas Negroponte el 1995 no aparegui ni una línia dedicada als telèfons mòbils. La revolució digital es va associar en un primer moment a la fibra òptica i la dislocació de la circulació de la informació es situava al menjador de casa o al despatx de l’oficina. Però no ha estat així. Els smartphones i les APPS han estat finalment l’element disruptiu que ha portat la revolució digital, de moment, a la butxaca dels usuaris tot i que aquests dies a Barcelona es veuran nombroses novetats en el terreny dels wearables, és a dir, de les extensions connectades del cos dels usuaris.

Per al consum de notícies, el mòbil ha estat també un element nuclear de la disrupció. Totes les dades de comportament dels usuaris indiquen que les notícies es consumeixen al mòbil connectat a les xarxes socials i cada dia més en format audiovisual. Aquesta realitat del consum xoca de front amb alguns elements nuclears de la manera de produir noticies per part dels periodistes i de les empreses informatives. Els últims vestigis de lamentalidad print desapareixen del tot quan una organització periodística decideix ser mobile first. I la veritat és que encara no han aparegut productes informatius nadius del mòbil.

A l’escenari mòbil, les notícies compten més que els mitjans que les publiquen i els periodistes que les elaboren. Perquè les notícies arriben al consumidor sense el packaging de les marques periodístiques. I sense la jerarquia de les portades periodístiques, tampoc les del web. De manera que el producte se la juga sense passar per uns circuits de comercialització i de valor afegit que ja estaven moribunds en el format web. El mobile first obliga les organitzacions periodístiques a concentrar de nou estictamente en la generació de notícies prou atractives per col·locar-se en la pantalla del mòbil de l’usuari quan aquest les cerca.

En aquest context, el consum mòbil de notícies segueix un circuit inèdit fins al moment i la batalla es lliura a l’atenció dels usuaris permanentment connectats a la pantalla. I aquí és on vivim aquests mesos l’esclat de les alertes com a focus de tracció de l’audiència, l’intent de garantir aquesta atenció a través de les subscripcions a les APPS i la necessitat de personalitzar l’oferta als usuaris sobre la base de la geolocalització o els algoritmes de les xarxes socials.

En resum, el periodisme o serà mòbil o no serà.

Anuncios