Etiquetas

, , , , , , , ,

facebook-nueva-sede

Facebook és ara per ara el fenomen disruptiu més destacat pel que fa al consum d’informació en l’entorn digital. Ha tancat l’any 2014 amb uns beneficis de 2.600 milions d’euros gràcies al increment de la publicitat mòbil i després d’haver aconseguit que 890 del seus 1.390 milions d’usuaris en connectin diàriament. I encara li falta integrar Whatsupp en el seu sistema. Té, doncs, marge per créixer en aquest 2015. I en el tràfic de Facebook hi tenen un paper destacat les notícies. El Digital News Report 2014 del Institut Reuters va establir que el 35 % dels usuaris de Facebook utilitzen aquesta xarxa per informar-se, estem parlant de 311 milions de lectors.

De manera molt lenta i subtil, tot apunta que Facebook podria acabar tenint el paper que han tingut els editors en el negoci tradicional del periodisme. Com hem vist, ja el té pel que fa als ingressos, però darrerament també sembla que ha decidit assumir la seva responsabilitat editorial. Com hem explicat, aquest principi ha obligat, fins a finals del segle XX, a fer-se càrrec del les conseqüències de la publicació dels continguts a les persones jurídiques que n’obtenien un lucre. Ara, Facebook, desdient-se de la seva política inicial ha posat normes als usuaris de la seva xarxa. A més de la defensa dels valors políticament correctes, la guia editorial o llibre d’estil de Facebook estableix el respecte a la propietat intel·lectual. Un pas de gegant per trencar l’asimetria entre el món tradicional i el digital. A Facebook, doncs, ja no es podrà publicar tot.

On encara queda un ampli recorregut entre aquests dos mons sembla ser que és en la protecció de les dades i la intimitat dels usuaris. La comissió belga per a la protecció de dades ha publicat aquest mes d’abril un duríssim informe sobre les males pràctiques de Facebook en aquest àmbit. En concret, acusa la xarxa creada per Zuckerberg de rastrejar les dades de totes els usuaris que visiten una pàgina que dóna l’opció de compartir un contingut a Facebook. Això avui vol dir un control gairebé absolut del tràfic. Veurem si en aquest àmbit també s’avança en la línia de convergir les legalitats dels mons presencial i virtual.

L’embranzida de Facebook i el seu progressiu posicionament com a gran editor digital empeny els principals productors de continguts informatius a buscar la manera de generar acords amb la xarxa informativa líder. Això és el que especula Ken Doctor en aquest article al Nieman Lab. Es tractaria de convertir Facebook en una gran porta d’entrada al mur de pagament de The New York Times. Només una taxa d’èxit de l’1 per cent triplicaria els subscriptors digitals del rotatiu nordamericà. Per pensar-s’ho.

 SANYO DIGITAL CAMERA

P.D.

Dissabte vinent 11 d’abril en Francesc-Marc Álvaro i l’Antoni Sella presenten “El periodisme després de Twitter” a la Biblioteca Josep Roig i Raventós de Sitges. A les 18,30.

Anuncios