Etiquetas

, , , , ,

El periodisme s’observa amb tota nitidesa quan tracta un fet que és indiscutiblement notícia. Des de la irrupció de les xarxes socials hem tingut ja algunes oportunitats de veure com es conjuguen aquests dos mons davant d’una gran notícia. L’atemptat a la marató de Boston de l’any 2013 ha estat àmpliament estudiat. Segurament, molts analistes estan hores d’ara disseccionant què va passar en el cas de l’atemptat contra Charlie Hebdo.

Aquesta setmana hem tingut una altra prova de foc. El dimarts 24 de març es va estavellar un vol de la companyia Germanwings, el 4U9525, als Alps francesos després d’haver-se enlairat al l’aeroport del Prat de Barcelona. Els 150 ocupants mai van arribar al seu destí de Düsseldorf. Un terrible accident que ens va recordar un dels elements claus d’aquesta època: l’ús quotidià de l’avió per part de milions de persones que el fan servir gairebé com el metro. En la relació entre periodisme i xarxes socials hem pogut observar el següent:

1) El públic ha utilitzat la xarxa per intentar fixar els límits al periodisme professional. El contracte entre els usuaris i els mitjans deixa de ser implícit per passar a ser explícit. Des del primer moment un ampli moviment a Twitter va exigir a les televisions, a les ràdios i als diaris que incrementessin el tacte i el respecte a l’hora d’informar sobre el dolor dels familiars de les víctimes.

Captura de pantalla 2015-03-29 19.57.18

2) Malgrat el soroll d’aquests dies i malgrat les xarxes han servit per conèixer alguns detalls de les víctimes, la informació que va donar el tomb al reat de l’accident per passar a explicar un suïcidi homicida la va donar un mitjà periodístic convencional, The New York Times. Això sí, va fer-ho digital first. La publicació dels primers indicis contrastats va donar lloc a una impressionant roda de premsa del fiscal Brice Robin, exemple de transparència, valor clau en el paradigma digital.

3) El debat sobre la intimitat, tal i com hem explicat a El periodisme després de Twitter, ha passat a ser central en les nostres societats. Si l’any 2001, després de l’atemptat de les Torres Bessones, i l’any 2011, després de les bombes de Madrid, tothom va trobar normal que es publiquessin les històries individuals de cadascuna de les víctimes, ara quan els diaris han començat a fer-ho han estat objecte de crítiques severes. S’han posat de manifest dos arguments: el primer és que les imatges publicades a les xarxes socials no es poden utilitzar als mitjans en casos com aquest. El segon és que la seva reproducció, atès que ja estan publicades, ha de ser autoritzada en tot cas pels familiars de les víctimes. A compte d’aquest argument, La Vanguardia i El Periodico, entre d’altres, van retirar les imatges de les víctimes divendres arran del comunicat emès pels familiars de les víctimes del vol 4U9525. L’assumpte ha merescut un comentari editorial, en un cas, i un article del director, en l’altre. La intimitat, assumpte nuclear en el paradigma digital.

Captura de pantalla 2015-03-29 20.28.37

PD:

millenium

Dilluns, 30 de març a la 01.00 podeu veure un Millenium dedicat al periodisme després de Twitter o podeu consultar-lo a la web de RTVE a partir d’aquell moment.

 

 

Anuncios