Etiquetas

, , ,

fcc

El dijous 15 de maig, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units va posar en marxa, després d’una ajustada votació per 3 a 2, el procediment per autoritzar que es pugui vincular la velocitat d’accés a la xarxa amb l’origen dels continguts consultats. Aquest és un debat visceral i apassionat on la ideologia fa molt males passades. Algú ha dit que la mesura -que no serà efectiva fins a final d’any després d’un període d’exposició pública- crearà “classes” a internet. Una mostra més d’aquesta esquerra naif que fa molt de temps que no tracta amb persones que ho passen malament. Resulta que en el nostre món qualsevol es pot comprar un smathphone, pagar-se una connexió telefònica de banda ampla i comprar al Itunes en condicions d’extrema igualtat. És com aquells que van pensar que dient afroamericans acabarien amb el racisme. Però més enllà d’aquesta ingenuïtat, l’assumpte mereix un debat més ampli i demana repensar alguns tòpics:

1) Costa d’entendre que la neutralitat a la xarxa depengui només dels tractes econòmics entre les operadores de telecomunicacions i els proveïdors de continguts. ¿Cobrar -com fa Google- per alterar el posicionament d’un contingut al buscador no trenca igualment la neutralitat?

2) ¿On està escrit que si es trenca la neutralitat qui pagui sigui el consumidor? ¿No podria passar que aquells proveïdors que tenen uns continguts de prou qualitat per cobrar mantinguessin el preu final i invertissin en comprar capacitat als operadors? ¿No seria més just que els continguts que paguen drets als autors circulessin a més velocitat que els pirates?

3) Continuo sense entendre perquè les ires dels gurús d’Internet jutgen els negocis de manera tan assimètrica: les operadores de telecomunicacions i els mitjans tradicionals són pèrfids però els que es fan rics  violant la intimitat, venen perfils als anunciants, destacant continguts de pagament són uns angelets. Internet ha trencat afortunadament molts monopolis econòmics i de pensament, ha donat poder als usuaris i ha fet una societat més oberta però no ha creat un sistema econòmic alternatiu, més aviat els que s’hi han fet rics han especulat amb l’assimetria normativa o amb els buits legals com han fet històricament tots els contrabandistes i més modernament les multinacionals globals. Pensar que és un món sense classes és, simplement, una ingenuïtat però també una imprecisió.

 

Anuncios