whatsapp-note-6

Barcelona esdevé aquests dies capital mundial del mòbil. I ho fa amb dos convocats estrella: Mark Zuckerberg -fundador i encara propietari de Facebook- i Jan Koum, cofundador de WhatsApp. El primer s’ha cruspit fa vuit dies al segon per 13.800 milions d’euros, la majoria pagats amb accions de la companyia, per tant aquest és un valor relatiu referenciat al dia que es va fer l’operació. Si ens refiem de la nota fundacional del servei de missatgeria per Internet és difícil entendre la valoració econòmica que n’ha fet Facebook: sense anuncis, sense jocs, sense trucs. ¿Quin valor econòmic tenen aleshores els 450 milions d’usuaris de WhatsApp? Evidentment, els 53.000 milions de missatges que envien cada dia i els 600 milions de fotos que transmeten. Per aquests servei paguen aproximadament 20 milions de dòlars a l’any. Si aquest fos l’únic ingrés que Zuckerberg pensés tenir, hauria fet una molt mala inversió. Però el jove que només vol “connectar el món” no té els mateixos principis que Koum i els seus socis. Facebook és amb trucs, com Google. El truc que va definir perfectament Neil Postman a Divertim-nos fins a morir, el truc de donar-nos la navegació i la indexació gratis a canvi de saber què busquem i de saber-ho en temps real. Per això Facebook necessita WhatsApp, per competir com agregador de perfils d’usuaris i vendre’ls als anunciants. La xarxa Facebook acumula molta informació però és excessivament estàtica. No té el dinamisme i el tràfic recurrent que li dóna a Google la indexació de continguts informatius. Ara li aportarà WhatsApp -i a més en l’entorn mòbil-  gràcies a que podrà saber de què estan parlant en cada moment els seus usuaris amb els seus amics. Aquest és el valor que els usuaris entreguen voluntàriament i amb gust, com havia previst Postman. Per aquesta banda cap problema. La paradoxa és que la mateixa setmana que Facebook compra WhatApp per generar i vendre perfils d’usuaris als anunciants, la nova llei general de consum espanyola regula… els horaris del telemàrqueting. Novament la defensa de l’interès general a anys llum de la velocitat  que porten els nous negocis, ara digitals.

GSM_CONGRESS_MOBILE_2014_1Les paradoxes del nou món no acaben aquí. Mentre els internautes hispànics segueixen maleint la taxa Google ens arriba la notícia de la nova taxa del Mobile World Congress, el GSMA. Resulta que a la principal trobada mundial dels apologetes del tot gratis, especialment dels continguts, no es podran gravar les conferències. De manera que per accedir als continguts del congrés caldrà passar per caixa i pagar els 700 euros de la inscripció. La majoria dels assistents, però, tindran la sensació que és gratis perquè hi van convidats pels seus proveïdors. Però algú paga la festa. I els que paguen, no volen que altres hi arribin sense la seva invitació. Aquests fabricants de mòbils i de Apps són tan antiquats com els editors de diaris i els dinosaures dels periodistes. Maleïda taxa GSMA.

Anuncios