Etiquetas

, , ,

Imagen-de-la-manifestacion-con_54393255372_54028874188_960_63932020156--644x362

L’atzar, o no, ha volgut que coincideixin en el temps dues notícies que exemplifiquen el canvi de paradigma del negoci (¿i de l’ofici?) de la comunicació: la sortida a borsa de Twitter i l’anunci espectacular del tancament de la ràdio i la televisió pública valenciana Canal 9. Les millors expectatives econòmiques del nou món i les pitjors pràctiques empresarials del món que s’acaba. Veiem el retrat de les dues empreses una al costat de l’altra:

Canal 9 Twitter
Treballadors 1.700 2.000
Audiència/usuaris 79.000 200.000.000
Valor en borsa 18.148 ME
Ingressos propis 10 ME 400 ME
Pèrdues 68 ME 55,2 ME

No es tracta de fer demagògia ni molt menys comparar un servei públic audiovisual amb una start-up tecnològica. Més aviat el contrari, assenyalar que les contradiccions són un moneda comuna en els dos models de negoci. Està clar que fa anys que la Generalitat valenciana no invertia en Canal 9 -que acumula un deute de 1.000 milions d’euros- pensant en donar un servei a la seva audiència, simplement perquè els valencians havien deixat de mirar-la a resultes de la seva manipulació sistemàtica. Els 68 milions d’euros servien per mantenir una estructura desproporcionada i, a més, transferir recursos a empreses privades com Vertice 360 que esperaven quedar-se amb la majoria de la programació després de l’ERO que s’ha anul·lat i ha precipitat el tancament. Cada espectador de mitjana anual  li costava a l’erari públic valencià 860,75 euros a l’any, després de donar feina a 1.700 persones i d’engreixar els comptes de resultats de les empreses amigues. Una animalada. El servei públic té tot el sentit del món si es fa d’acord amb els interessos del públic, almenys fins a uns mínims. Havia de petar i ha petat.

Les xifres de Twitter mirades al detall també desvetllen la possibilitat que estem davant d’una bombolla, en aquest cas no política, sinó financera. Si els nous accionistes de l’empresa de microblogging aspiren a tenir una rendibilitat anual del 3% de la seva inversió, estem parlant que la companyia de l’ocellet ha de passar a donar uns beneficis anuals de 544 milions d’euros. La seva projecció de creixement és exponencial i parlen d’arribar als 400 milions d’usuaris en dos anys, però les últimes dades les pèrdues en 143 milions sobre uns ingressos de 395 milions. Es tracta de multiplicar per 5. Costa de veure.

Tot aquest garbuix de números serveix per entendre el desconcert que vivim avui. Entorn de la pèrdua del valor econòmic de la informació com molt bé ha assenyalat el professor Andreu Casero i encara més del valor del treball dels periodistes com ha posat en evidència en Roger Fàbrega.

Anuncios