Etiquetas

, ,

TV3-Instalaciones

Un dels principals avantatges del món digital és el seu caràcter cooperatiu. Com deia Enric Jardí, el coneixement és un llarg camí sense fi, de manera que les xarxes ens permeten trobar-nos els qui estem transitant per un mateix tram i intentant identificar el mateix paisatge. A propòsit del post sobre el nou ecosistema informatiu es varen produir al timeline un parell de respostes que permeten enriquir aquella primera aproximació.

Jordi Peiró (@jordipeiro_co) i Víctor Font (@victor_font) es preguntaven en quina categoria situaríem diaris com La Vanguardia o l’Ara. Certament és un del reptes del moment. No només d’aquest intent de fer una panoràmica sinó també del seu propi model de negoci. Els diaris generalistes d’àmbit regional o local, en termes del món global, no tenen ara per ara una manera clara d’afrontar la transició digital. La categoria del pagament al cèntim se’ls queda curta perquè el volum de les seves audiències potencials no permet garantir un finançament adequat ni per la via de les subscripcions ni encara menys dels micropagaments. Però, d’altra banda ni pretenen ser un mitjà comunitari i, per tant, no tenen prou vincles amb els usuaris, ni tenen una identificació ideològica. Viuen en un llimb molt complicat amb una estructura de despeses pròxima als mitjans globals i una estructura d’ingressos més similar a les plataformes locals. Mala peça al teler sinó troben un model propio possiblement amb ingredients dels dos que ja han començat a funcionar.

D’altra banda, en Jordi Peiró va plantejar una qüestió molt pertinent entorn dels mitjans públics. Certament són un element fonamental de l’ecosistema que vàrem deixar de banda. La seva situació financera actual és molt complicada perquè en ells es concentren tots els mals del moment: caiguda de les aportacions públiques com a conseqüència de les polítiques fiscals d’hiperausteritat, caiguda dels ingressos publicitaris com a conseqüència de la crisi econòmica i manca d’agilitat per fer la transició digital. Si hom estudia la legislació europea en la matèria observarà que la UE ha ferit de mort els mitjans públics en dos aspectes fonamentals: eliminació de la consideració dels mitjans de comunicació en general com a servei públic i consideració de la irrupció de les empreses públiques a la xarxa com a competència deslleial. Tot apunta que els mitjans públics audiovisuals hauran de sobreviure emfatitzant la seva aportació a l’educació i a la cultura perquè per la via de la llibertat d’informació els volen expulsar del camp digital. Un greu error. I no només aquí.

Anuncios