Etiquetas

, , ,

monica matíImaginem per un moment que una televisió estrenés en primícia una pel·lícula en obert un dijous a les vuit del matí. Imaginem que la col·loquessin també en obert al seu repositori de la web. I encara imaginem que al llarg de tot aquell dia les webs de tots els diaris en publiquessin en obert tota mena de tràilers, de resums, de crítiques d’especialistes i d’interpretacions dels competidors. I imaginem, finalment, que durant 24 hores les xarxes socials haguessin donat la paraula als usuaris per comentar l’argument de la pel·lícula i l’actuació dels protagonistes fins a convertir-los en trending topic. Imaginat tot això, el que no se’ns acudiria mai és que al dia següent, 24 hores després del passi en obert, algú ens pretengués cobrar 1,30 euros per un DVD de la pel·lícula que podíem tenir arxivada al nostre disc dur acompanyada de milers de fitxers amb crítiques, anàlisis i comentaris.

elperiodico-cat_060913-150x150ara_060913-150x150elpuntavui_060913-150x150lavanguardia-cat_060913-150x150elmundo_060913-150x150elpais_060913-150x150

Aquestes són les portades dels principals diaris que es poden comprar a Catalunya del divendres 6 de setembre del 2013. Les seves edicions de paper van sortir a la venda aproximadament 22 hores després de l’entrevista que li va fer Mònica Terribas en el nou Matí de Catalunya Ràdio al president de la Generalitat, Artur Mas. Deixem de banda l’èxit de l’operació per la ràdio pública catalana com a mitjà de referència i no entrem en l’anàlisi de la varietat de verbs que utilitzen les portades en relació a l’ambigüitat del discurs polític. Ja hi ha spin doctors que s’hi dediquen. El fet que ens interessa és la coincidència de tots els diaris -populars o de referència, nadius digitals o tradicionals, favorables o refractaris al procés sobiranista- a destacar com a notícia principal del dia l’entrevista del president emesa en obert 24 hores abans. Aparentment estem clarament davant un cas de venda de iogurts caducats com denuncia Xavier Casinos en el seu darrer llibre.

¿Es van equivocar els diaris? Passats uns dies podem dir que aquella entrevista reunia tots els requisits que demanava el mestre Gomis als fets per ser convertits en notícia: l’entrevista està tenint conseqüències i encara provoca comentaris. Més que els seus competidors d’aquell dia: com a mínim, podem convenir que tindrà conseqüències similars pels lectors catalans que la cimera del G-20 i provocarà els mateixos comentaris que l’anunci de la fiscalia d’imputar Narcís Serra i Adolf Todó per la fallida de Catalunya Caixa. D’acord amb la fórmula de Gomis, la concurrència de dos factors amb idèntica intensitat reforça el fet com a notícia per davant dels que acumulen menys atributs de manera més intensa. En el món del periodisme tradicional, un encert total per part dels diaris de pagament. ¿Podem dir el mateix des del punt de vista dels nadius digitals? Em temo que no.

Si ho mirem des del punt de vista dels lectors la cosa va així. Abans i ara molts lectors dels diaris van escoltar l’entrevista sincrònicament a la seva emissió. Abans, destacar-la 24 hores després, podia tenir la funció de fer-la conèixer als que se l’havien perdut o permetre rellegir-la amb més calma als que l’havien escoltat al cotxe distrets pel trànsit. Ara, una i altres van tenir l’oportunitat de recuperar l’entrevista en qualsevol moment del dia baixant-se el podcast de la web oficial de Catalunya Ràdio. Abans, molts oients podien tenir la necessitat que algú els hi interpretés les ambigües paraules del president. Ara, passades 24 hores, havien escoltat crítiques de tota mena d’analistes, opinions d’experts i comentaris de la resta d’oients de l’entrevista a més de les provinents dels opositors polítics de Mas. I no només això, sinó que les edicions digitals dels mateixos diaris els hi havien resumit l’entrevista i l’anàlisi a la seva web en obert. Abans i ara, però, és missió del periodisme fixar en la memòria del públic els fets rellevants i interessants en la vida d’una comunitat. Possiblement, doncs, el problema del periodisme no és haver destacat l’entrevista sinó pretendre que 24 hores després el seu contingut sigui el principal argument de venda d’un diari de paper. O pot ser han de començar a explicar que cobren per explicar allò què és important, no només ni principalment allò que és nou o exclusiu o per imprimir-ho en paper. Definitivament, l’ecosistema de consum informatiu és un altre i els actors s’han de comportar de manera diferent.

Anuncios