La notícia de la setmana ha estat la presentació dels resultats del segon trimestre del The New York Times. Ha passat de perdre 87 milions de dòlars a guanyar-ne 20. Els beneficis no són per tirar coets, però la tendència avala l’estratègia que va posar en marxa ara fa un any el seu nou conseller delegat, Mark Thompson, provinent de la BBC: fer pagar pels continguts digitals, potenciar les subscripcions creuades amb les edicions de paper i desfer-se dels negocis impresos que ja no ho són. Val a dir que la principal aportació a l’ajustament dels comptes ha estat la reducció de costos, especialment pel que fa a la impressió i a la gestió de la publicitat. Els ingressos per anuncis també han baixat però en paral·lel ha crescut la circulació i, sobretot, les subscripcions. La mala notícia és que el grup s’ha venut el The Boston Globe amb unes minusvalies del 96% respecte el preu que va pagar fa 20 anys, tot un indicador de la pérdua de valor dels actius periodístics malgrat els beneficis que n’ha obtingut durant anys com bé recorda Antoni Piqué. I amb el matís que ha trobat comprador.

Les empreses periodístiques ja fa anys que observen amb atenció, i copien si poden, les decisions del diari de referència dels Estats Units. És possiblement el cas més emblemàtic per analitzar dues coses: si és possible que els mitjans tradicionals facin amb èxit la transició digital i si és viable econòmicament en l’entorn de les xarxes socials el periodisme de qualitat com l’hem entès fins ara. El Times té la sort que el seu editor, Arthur Sulzberger, no té por a la innovació: ha plantejat la desaparició de l’edició impresa com una hipòtesi real que contempla en la presa de decisions estratègiques i no ha dubtat a portar un gestor del món audiovisual per potenciar la convergència. Les conclusions provisionals de l’experiment són:

  1. Els costos operatius s’han de dimensionar a les magnituds econòmiques del món digital.
  2. En els ingressos guanyaran pes relatiu les aportacions dels subscriptors i dels usuaris en relació als ingressos publicitaris.
  3. El prestigi no està en el suport sinó en la manera de treballar amb independència del canal de distribució.

“All the news that’s fit to print” és el lema que porta l’edició de paper del Times des del 1851. Quan sigui únicament digital només hauran de canviar una paraula: “All the news that’s fit to publish”.

Anuncios