Imatge

Les xarxes han comentat abastament aquesta setmana el fet que l’enfrontament entre els Mossos i els Bombers de la Generalitat a la porta del Parlament ocupés la portada del The New York Times (NYT) del dimarts passat mentre que a la premsa editada a Barcelona la fotografia era relegada a les pàgines interiors. Més enllà de la clàssica teoria conspirativa segons la qual la premsa catalana no va publicar la foto en portada perquè està dominada per les subvencions del Govern de la Generalitat, el cert és que l’episodi il·lustra alguns debats sobre el periodisme local a l’era de la globalització.

La fotografia era certament espectacular. Per l’acció dels Bombers que van ruixar amb escuma els Mossos i perquè les batalles entre uniformes són tan acolorides com poc freqüents. Tres atributs igualment vàlids i perceptibles per un diari editat a Nova York i pels seus col·legues de Barcelona. Aquests, a més, han de considerar la proximitat del fet com un atribut que el converteix en més notícia del que ho podria ser a l’altra banda de l’Atlàntic. Fins aquí tot indica que hi havia tantes o més raons per portar la fotografia a les portades de Barcelona que a la primera del NYT. Possiblement les raons de prendre decisions diferents les hem de buscar en l’ús que el periodisme fa dels estereotips per processar els fets i determinar si són més o menys notícia. I els estereotips són més importants encara en l’era del periodisme digital del que ja ho eren abans. S’han de prendre decisions més ràpides sobre assumptes dels que els periodistes en saben menys coses.

La fotografia va arribar a la primera pàgina de l’edició impresa del NYT provinent de la seva edició digital de pagament, sense crònica de cap corresponsal a Barcelona, sense contextuaitzar… La seva espectacularitat va superar tots els filtres empesa per l’estereotip que el diari ha anat construint els últims mesos de la realitat espanyola: un país arruïnat per l’austericidi de la senyora Merkel fins el punt que els Bombers es barallen amb la policia.

A Barcelona, en canvi, els diaris estan desbordats per l’espectacularitat però sobretot per la intensitat de les protestes contra la crisi i les retallades. Avui són els Bombers, demà els burgesos del Liceu i demà passat els mestres a la porta de les escoles. L’excés de freqüència d’un fet li fa perdre punts a l’hora de valorar-lo com a notícia. Hi pot haver un punt de insensibilitat, però també els col·lectius nhan de dosificar les seves accions, almenys si volen continuar sent notícia. Els Bombers ja van protagonitzar un fet similar mesos enrere i es van guanyar les portades locals. Siguem autocrítics, però fugim de l’abús de les teories conspiratives. Seria tan fàcil dir que NYT ho va posar en portada pel seu suport a Obama en la guerra contra l’euro que millor ni pensar-ho.

Anuncios