La reducció progressiva del mercat de la premsa escrita fa més urgent que mai algunes decisions llargament posposades per la bombolla de la primera dècada del segle XXI. Les xifres totals de difusió fan gairebé impossible mantenir la competència en moltes fases del procés d’impressió i de distribució dels diaris. No té sentit tenir tants centres d’impressió com diaris hi ha al mercat i més valdria fer ordenadament aquest procés que no pas forçant una competència fictícia que només lesiona els drets dels treballadors de les arts gràfiques. I un procés similar s’hauria de de fer en el cas de les distribuïdores que hores d’ara només sobreviuen en règim també de falsa competència a base de reduir els malmesos marges dels punts de venda al públic.

Alguns il·luminats somnien que la crisi facilitarà la creació de monopolis territorials en l’àmbit de la premsa escrita. Afortunadament el públic és més exigent amb la informació que amb l’electricitat de manera que no es resignarà fàcilment. I difícilment un sol diari podrà sostenir una cadena de producció, distribució i venda a un cost raonable. Els diaris haurien de fer com van fer les televisions privades des del primer moment en convertir la xarxa de repetidors i els centres de producció en una “commodity”, on el fabricant no importa perquè el que compten són les marques i els continguts.

Anuncios