El Nieman Journalism Lab ha plantejat, arran dels atemptats de Boston, un debat nuclear en la migració del periodisme cap el món digital. El professor Mike Annany ho ha fet a partir d’un aforisme que atribueix a Ghandi: “parla només quan puguis millorar el silenci”. A Catalunya, gràcies a les polèmiques que vam tenir durant el mandat del president Montilla sobre els seus silencis, sabem que la frase és obra de l’abat Dinouart, polèmic frare francès que va acabar excomunicat, en el seu llibre L’art de callar.

Annany analitza la informació publicada en les edicions digitals en els minuts i en les hores immediatament posteriors a l’esclat de dues al final de la Marató de Boston el passat 15 d’abril. La xarxa va transmetre fidelment la confusió i el caos que es produeixen en una situació d’emergència i l’analista denuncia que certs comportaments periodístics van crear més soroll que no pas informació. Concretament assenyala com una irresponsabilitat el cas d’un web local que va connectar amb l’escàner de la policia. Per tot plegat, recomana al periodisme digital que valori el silenci tant o més que la primícia. S’hi juga la credibilitat.

Fa temps que sabem que un dels valors més significatius i novedosos de la informació a la xarxa, la immediatesa, crea problemes al mètode periodístic, especialment pel que fa a un dels seus valors nuclears: la verificació de la informació. La primera cosa que ens hem de preguntar és el perquè d’aquesta obsessió per la immediatesa. Una raó pot ser tecnològica. Les telecomunicacions digitals permeten reduir fins a eliminar el decalatge entre el fet i la notícia. De manera que els mitjans digitals han fet d’aquesta possibilitat tecnològica un dels elements de competència directa amb els mitjans tradicionals que, com diria Casinos, s’han convertit en iogurts caducats. Falta saber, però, si el públic exigeix aquesta immediatesa. Ho sabrem definitivament quan tot el consum sigui digital. Sabem, però, que en el periodisme tradicional les informacions exclusives eren habitualment font de prestigi però rarament de vendes.

La segona raó per la qual el periodisme digital ha convertit la immediatesa en un element de competitivitat és la necessitat de posicionar-se en els buscadors -que primen les informacions més antigues en considerar-les més genuïnes- i aconseguir més tràfic. El professor Josep Lluis Micó em va alertar fa uns dies del que havia fet el diari El Mundo per posicionar la seva notícia digital sobre l’elecció del nou Papa: va penjar dies abans un contingut amb el títol “XXX nuevo Papa” que després va actualitzar -mantenint l’antiguitat- amb el nom de Bergoglio. La Cadena Ser ha fet el mateix aquesta setmana amb la condemna d’Ortega Cano, però ha estat més curosa en no deixar rastre. En aquest cas estaríem davant de d’una immediatesa provocada per raons comercials, aquests que tan poc agraden als nadius digitals.

Veurem, si la immediatesa es manté com atribut informatiu a la xarxa i la pressa continua provocant que alguns parlin per no estar callats, com assegura Annany. Però, en tot cas, la tecnologia que fa possible la informació digital continuarà posant al mètode periodístic contra les cordes. El mestre Llorenç Gomis deia que un dels axiomes que fa possible el periodisme és l’arbitrarietat de dividir la realitat en períodes. Al llarg de la història, els períodes s’han anat reduint progressivament, des dels vells setmanaris fins a la televisió en directe. Quan la reducció arriba a zero, ens preguntem si és possible explicar els fets mentre estan passant. Ho vàrem debatre arran de la primera Guerra del Golf, quan els canals de 24 hores d’informació televisiva -antecedents de les pàgines web- donaven en directe els bombardejos a Bagdad. Era el precedent de l’escàner de Boston. Unes pantalles verdes que recollien el radar dels avions nordamericans en el moment de l’impacte a terra. Molt de soroll -vinculat als interessos de les fonts- per a no res. Perquè quan eliminem els períodes, eliminem l’autonomia interpretativa dels periodistes i eliminem la possibilitat de jerarquitzar la informació. De manera que la capacitat de verificar la informació de part desapareix. Molt a guanyar i molt a perdre però, en tot cas, la solució de publicar les notícies abans que passin els fets sembla poc periodística. Haurem de preguntar als consumidors i compartir els riscos.

Anuncios