LA INFANTA CRISTINA ACUDE A SU TRABAJOMarivi_Bilbao

Als anys 70 del segle passat, McCombs i Shaw van elaborar la teoria de l’agenda setting on van descriure amb precisió la capacitat dels mitjans per fixar els temes de la conversa pública. Va resultar una idea coherent per explicar la funció social dels mitjans que no tenien la capacitat d’imposar les seves idees a la gent com havia imaginat Lasswell, però sí que tenien la possibilitat de determinar els àmbits de la vida col·lectiva que eren objecte de debat públic. A principis d’aquest segle, alguns autors com Toni Aira van investigar com l’agenda dels mitjans arriba a condicionar l’agenda política encara més que la dels ciutadans. La teoria de l’establiment de l’agenda reflecteix amb fidelitat el funcionament dels mitjans en les societats avançades, per això ha servit tant per avalar visions apocalíptiques que descriuen la pretesa dictadura dels mitjans de comunicació com visions integrades que en relativitzen el seu poder.

Un dels presumptes símptomes de la decadència dels mitjans informatius tradicionals seria la seva substitució per les xarxes socials pel que fa a la capacitat de fixa l’agenda pública. En aquesta hipòtesi, la funció de l’antiga agenda setting dels diaris la realitzaria avui el trending topic de Twitter. Ràpidament, els apòstols de la comunicació horitzontal n’han fet una valoració positiva: ara són els usuaris de la comunicació i no els poderosos de la comunicació els que fixen els temes de conversa que, per tant, ens hem democratitzat. Certament, els mitjans cometien i cometen molts errors i moltes faltes de consideració amb la seva audiència a l’hora de triar el seu temari i, sobretot, a l’hora de jerarquitzar-lo. Massa vegades trien en funció de les pressions dels protagonistes dels fets (no només dels poderosos), de les rutines i de la seva pròpia comoditat. Però la substitució dels mitjans per la pretesa espontaneïtat de les xarxes no és encara garantia d’aprofundiment democràtic.

Un exemple el vàrem viure el dimecres 3 d’abril quan tots els mitjans informatius que s’editen a Espanya obrien les seves edicions amb la imputació de la infanta Cristina en el procediment del cas Nóos. En canvi, el trending topic del dia va ser la mort de Mariví Bilbao, una de les actrius protagonistes de la sèrie de televisió La que se avecina. Si hagués estat a l’inrevés, la teoria apocalíptica funcionaria a la perfecció: els mitjans tradicionals habitualment complaents amb la reialesa espanyola haurien utilitzat la mort de l’actriu de la sèrie friki de referència per amagar una notícia negativa com era la imputació d’una de les filles del Rei d’Espanya. Però, no. Va ser el poble qui va triar Mariví com a tema de conversa en comptes de Cristina. Els immobilistes dels mitjans també voldran utilitzar el cas per reivindicar el paper d’avantguarda intel·lectual dels mitjans al capdavant d’un poble que s’equivoca quan pensa pel seu compte.

La realitat és ben be una altra. L’algoritme del trending topic prima la intensitat per sobre de l’amplitud de la conversa. Més gent va comentar la imputació de la infanta durant més temps, però menys gent va comentar la mort de Mariví al mateix temps. La consternació davant de la preocupació. Vaja, que la precipitació en donar per superada la influència dels mitjans és tan poc encertada com l’immobilisme dels mitjans.

Anuncios