Bèlgica, França… i ara Alemanya. Google haurà de pagar als editors germànics per utilitzar els seus continguts. El setge contra el buscador s’estreny, no només territorialment sinó conceptualment. A Alemanya no s’ha arribat a un acord sinó que s’ha aprovat una llei que reconeix la protecció dels drets editorials (suma del drets d’autor i del dret a la propietat intel·lectual) en l’entorn digital. No estem, per tant, davant d’una almoina ni d’un acte de bona voluntat sinó del reconeixement d’un dret, dels empresaris però, sobretot, dels treballadors dels mitjans informatius convencionals. És una llàstima que tenint com tenim una Unió Europea, el dret a la propietat intel·lectual s’hagi de protegir estat per estat en comptes de fer-ho en el conjunt del territori de la UE. Google ha aconseguit un autèntic monopoli de la gestió de la publicitat a la xarxa gràcies a la seva capacitat d’innovació: com a buscador concentra més tràfic que qualsevol altre operador a la xarxa i, a més, de volum pot vendre segmentació als anunciants gràcies a la informació que acumula dels usuaris en les seves cerques i en els seus correus electrònics. Aquesta posició de domini l’ha aconseguit certament perquè els diaris i la resta de mitjans convencionals han estat lents i poc moldejables als canvis d’hàbits de consum dels usuaris. Però també l’ha aconseguit per tres buïts legals simultanis en l’entorn digital: la creació de monopolis globals, la desprotecció de les dades dels consumidors i la manca de reconeixement de la propietat intel·lectual digital. La UE ja porta un temps actuant en els dos primers àmbits i ara els estats s’han decidit a entrar en el tercer.

És el moment que el president Rajoy i el govern espanyol atenguin la demanda de l’AEDE formulada a l’agost de l’any passat. Espanya no pot ser una illa en una Europa que dóna el pas en la traslació a l’entorn digital dels principis de l’estat de dret. En comptes de presentar querelles a la premsa pel cas Bárcenas, aquest seria un gest més efectiu en la protecció de la llibertat d’expressió i de la qualitat de la informació. I ho hauria de fer de pressa, abans que els apologetes de la desregulació aixequin la bandera pirata una vegada més, la bandera de la desprotecció dels treballadors de la informació.

Anuncios