Un experimentat periodista barceloní, en Joaquim Marqués, acaba de llegir amb la màxima qualificació acadèmica la seva tesi doctoral amb un títol de rabiosa actualitat: La caída de la difusión en los diarios de pago. Principales causas y su relevancia en el caso español. El tribunal va estar formar pels professors Ramon Salaverria, Josep Lluís Micó i Joan Francesc Fondevila. El treball és un recull minuciós i exhaustiu de l’evolució del mercat de la premsa de pagament a Espanya entre els anys 2000 i 2010 amb especial atenció a les xifres de El Pais, El Mundo, Abc, La Vanguardia, El Periodico i La Razón.

La tesi és accessible en línia però a manera de titulars val la pena esmentar alguns dels tòpics que desmunta:

-Durant el període d’expansió econòmica, els diaris de pagament no van augmentar les seves vendes al quiosc sinó únicament de la difusió especial i i de la publicitat.

-En aquesta dècada no ha baixat la difusió de diaris sinò únicament les vendes. El problema inicial no és el paper sinó el pagament.

-El percentatge de joves que llegeix diaris no ha disminuït en termes relatius sinó en termes absoluts perquè la població espanyola s’ha envellit.

-Les classes altes, i per tant les de major poder adquisitiu, són les primeres que van passar del paper a consumir diaris per Internet, sense pagar.

-Aplicant el coeficient de correlació de Pearson, cada punt d’increment de penetració de la banda ampla implica un descens del 0,7 % de la difusió de diaris de paper de pagament.

-En 12 anys, s’han tancat a Espanya 8.000 punts de venda de diaris, un 30% dels canals de venda.

-La publicitat es retira abans dels productes gratuïts que dels productes de pagament.

Les dades de l’amic Marqués fan pensar, i molt.