Els editors francesos de premsa han arribat a un acord amb Google, gràcies a la pressió del govern del seus país, per rebre 60 milions d’euros del principal buscador de notícies. Google no ha volgut que aquesta quantitat consti com a pagament dels continguts informatius que indexa sinÓ que s’ha vestit el sant com un fons per a finançar la conversió digital de la premsa. Tot un exemple a seguir, com ja ha començat a moure Alemanya, per posar fer a aquest negoci parasitari que s’havia organitzat Google aprofitant-se, val a dir, de l’error inicial dels editors que van posar els continguts en obert pensant que això, com en el paper, els donaria volum de difusió i els portaria una publicitat que no ha arribat mai.

Ara l’error seria pensar que amb la factura de Google, la recuperació econòmica i publicitària i uns quants acomiadaments ja tenen la feina feta. És evident que el model de negoci del futur haurà de tenir ingressos provinents dels buscadors amb qui caldrà fer simbiosi en això i en moltes altres coses. Però qui no pensi que s’ha acabat això de vendre a l’engròs i ara toca vendre al detall no haurà entès res d’aquesta crisi. Els diaris hauran d’ingressar de la publicitat massiva i dels buscadors però també de la venda de continguts tant en subscripció com en micropagaments i de la publicitat segmentada. Fins i tot no s’hauria de descartar alguna forma de crowdfunding per algunes operacions de periodisme d’investigació així com la possibilitat d’actuar com a naus nodrisses de bloggers i periodistes ciutadans. L’acord amb Google era imprescindible però només és el primer pas.

Anuncios