El Pais ha fet efectiu aquest cap de setmana l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta el 30% de la plantilla del diari, 129 periodistes. La prepotència del seu president, Juan Luis Cebrián -que molts havien experimentat quan era director, director general i conseller delegat- ha convertit un dur exercici de reconversió en un espectacle públic farcit de despropòsits l’últim del quals ha estat comunicar l’acomiadament als afectats un dissabte a la tarda -que a Madrid era pont- via mail. L’acció empresarial ha anat acompanyada d’un escrit publicat a les diverses edicions del periòdic adreçat als lectors. Tot plegat es suma a la presència de Cebrián en una assemblea de la redacció a l’inici d’aquest ERO que va crispar l’inici de la negociació. Twitter i la resta de xarxes socials converteixen ara per ara qualsevol crisi interna en un espectacle públic, més encara quan les víctimes són periodistes i l’empresa un diari. Aquest dies hem vist com alguns veien caure els seus mites personals, sobretot els que havien confós la ideologia del diari amb la ideologia de l’empresa, i també com la crisi reobre velles ferides més o menys tancades en les relacions personals.

L’exhibicionisme de Cebrián i els seus tindrà conseqüències en les pròximes setmanes. Que el diari líder del mercat espanyol airegi els seus mals resultats en difusió i en publicitat no genera cap confiança en els inversors i en els creditors de la resta d’empreses informatives. No és que les dades no fossin ja conegudes per tothom, especialment pels interessats, però si el líder tira la tovallola com ho ha fet El Pais, la resta hauran de fer molts més esforços per demostrar la seva viabilitat. Més encara quan les mesures preses van clarament en contra del posicionament ideològic del diari. Amb tot cal dir que, com ve diuen els seus treballadors, els mals del diari no venen de la seva activitat sinó de l’aportació que l’empresa editora ha de fer per eixugar el deute del conjunt del grup, creat fonamentalment per la mala gestió del negoci televisiu. La prepotència és mala consellera, especialment pels líders de qualsevol mercat. De pujada no van ajudar al sector i de baixada se l’enduran per davant.

Anuncios