Els mitjans informatius tradicionals, especialment els de paper, són ja a tocar de trobar-se en la tessitura de creuar l’abisme que els separa del paradigma digital com acaba de fer Newsweek. No és fàcil afrontar aquest repte. Com va dir Keynes, en qualsevol canvi de sistema no només s’han de tenir en compte els avantatges del nou paradigma sinó també cal comptar els costos de la transició. La realitat és que la manera d’afrontar aquest repte depèn molt de l’estat de salut dels mitjans que han protagonitzar-lo: els que tenien pèrdues ocultes que han amagat durant anys gràcies a la bombolla creditícia o els que carregaven amb la motxilla de grups multimèdia amb divisions ruïnoses són els que arriben en pitjors condicions. Però la realitat és obstinada: a la Gran Bretanya, per exemple, cada sis mesos la difusió mitjana dels diaris de paper baixa un 3 %. A Espanya i a Catalunya el ritme és menor però també ho és la penetració de la premsa. Per tant, sigui com sigui, ben aviat les empreses i els treballadors hauran de prendre decisions.

Davant d’aquestes circumstàncies cal triar entre diverses opcions. Hi ha qui encara pensa que la qualitat només la garanteix el paper i s’aferren a aquest suport com a element de resistència a la frivolitat digital. La realitat és que els lectors estan ara al paradigma digital i no hi troben qualitat. Què han de fer les empreses periodístiques: obligar-los a tornar al paper o portar la qualitat a la xarxa? La realitat és que en el paradigma digital, les expectatives d’ingressos i de retorn de la inversió són més reduïdes de les que eren en els bons temps del paper que no tornaran. Què han de fer les empreses: forçar l’abaratiment de les actuals estructures laborals i productives del paper o reinventar la seva estructura interna per adequar-se a les noves exigències del públic? ¿Tots els elements de la cadena de la informació han perdut el mateix valor o algunes àrees han quedat obsoletes i altres han guanyat pes i retribució? La realitat és que el patrimoni de les empreses periodístiques ja no són les rotatives ni les xarxes de distribució de promocions sinó les seves  marques i els continguts que produeixen els seus periodistes. Què han de fer les empreses periodístiques: aferrar-se a les rotatives, les promocions i la publicitat institucional o reformular els valors de les seves marques i reciclar el talent que ja tenen? Les empreses que no preguin decisions correctes, i arriscades, no passaran l’abisme.

Anuncios