La Junta Electoral com a cap de programes

Etiquetes

, , ,

mani14-M

Alguna gent s’ha sorprés a la xarxa i en declaracions públiques per la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) del  dijous 10 de setembre exigint a TV-3 que compensi a la resta de candidatures a les eleccions del 27-S per la retransmissió de la Via Lliure en considerar que era un acte a favor de Junts pel Sí. Els partits s’exciten molt quan parlen d’eleccions i de televisió. Pel meu entendre fins i tot massa. Encara recordem aquella tarda del 13 de març del 2004, hores abans de les eleccions generales i dos dies després dels atemptats dels trens a Madrid. Va ser un espectacle trist amb Montserrat Minobis. aleshores directora de Catalunya Ràdio mig proposada per ICV, retransmetent en directe el setge a les seus del PP a Barcelona i a Madrid. O aquells comunicats lúgubres de Pérez Rubalcaba i de Rajoy. O la retransmissió el divendres de les grans manifestacions “en defensa de la Constitució” mentre la premsa internacional parlava obertament d’un atemptat jihadista. La JEC va calllar i vàrem tenir una legislatura agitada perquè el PP va denunciar una i altra vegada que Zapatero havia guanyat fent trampes. No sé si ara farà el mateix segons qui guanyi. Amb tot, és evident que la qualitat democràtica no es un element diferenciador hores d’ara entre Catalunya i Espanya.

El més curiós d’quets episodi són els clams de llibertat pels periodistes que han fet uns i altres partits, especialmenet clamorós és el dels que sistemàticament han recorregut a la Junta qualsevol acord entre la CCMA i els professionals per evitar. matisar o endolcir els blocs electorals, la filosofia de base de la resolució de dijous defensada durant la transició pels partits d’esquerres temerosos de que Adolfo Suárez, exdirector general de RTVE durant el franquisme no en tragués profit a les eleccions de 1977. Eren ells els que sempre deien que només els minutatges de la Junta podien garantir el pluralisme perquè els professionals estan esbiaixats. La resolució de la Junta és una barbaritat, perquè és evident que és un acte a favor de part (només cal veure el tuit de Josep Rull posteriorment retirat), però la solució no es tornar al Nodo. Lamentable. Abans i ara.

 

 

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 37 other followers